Entradas

El forn d’en Tomàs de plaça és un forn de llenya. El procés de cocció d’aquest tipus de forn exigeix una tècnica i coneixements recollits a base d’anys. Malgrat són complicats, també el resultats que s’obtenen són diferents, ja que el foc de llenya ha donat peces fascinants, plenes de vida.

És un forn de planta circular, amb dues cambres superposades, la de combustió i la de cocció, i amb volta superior en forma de cúpula. Aquest tipus de forns s’estenen per gairebé tota la península Ibèrica. Tot i que són popularment coneguts com a forns moruns o àrabs, estan documentats ja des d’època ibèrica i romana, i s’han continuat construint seguint els mateixos patrons fins a època contemporània. Tota l’estructura està feta amb totxo massís, lligat amb un morter d’argila i sorra.

La cambra inferior s’anomena forn de baix (o fogaina). S’hi accedeix per un curt corredor, que dóna a la boca del forn. D’aquí, baixant un graó, s’entra a la fogaina pròpiament dita, la cavitat de combustió. Aquí hi trobem l’olla excavada, i al seu voltant el pedrís, una bancada circular elevada gairebé un metre al voltant de la cavitat central.

La volta que separa el forn de baix de la cambra superior, el forn de dalt, és el garbell. Aquesta superfície està travessada per diversos espiralls, orificis que funcionen com a respiradors i per on circula la calor i el foc un cop s’encén el forn. La part superior del garbell s’anomena mujol; és la sola del forn, on s’hi apilaven les peces a coure. S’hi accedeix per la porta, disposada en un eix desplaçat uns 45º respecte el de la boca del forn de baix.

La cúpula que cobreix aquesta cambra està travessada també per espiralls, i tanca en un orifici central de sortida lliure, sense fumera, l’ulla.

Gràcies a la família Llagostera-Serra, aquest forn s’ha recuperat parcialment. Malauradament, ja que la part de baix (la fogaina encara està soterrada)

El Forn

El forn és un element imprescindible en els obradors de terrissa, ja que l’argila s’hi converteix en matèria permanent i útil. L’acte d’enfornar constitueix un aspecte important en la producció de terrissa o ceràmica. Amb la cuita es pot donar la peça per acabada.

De vegades les peces van al forn dues vegades: en la primera es cou la peça crua i seca. Aquesta cuita s’anomena d’escaldat o bescuitat. En la segona fornada es cou la peça recoberta amb l’esmalt. Algunes vegades, i per efectes de decoració amb vernissos especials, es fa una tercera cuita.

El temps de cocció d’un forn de llenya és un 50% més llarg que en altres forns més moderns. Es pot calcular que per un espai útil de 1 m3 ha de funcionar de 14 a 16 hores. No cal dir que exigeix que tot el temps es vetlli el foc, controlant-ne la pujada de temperatura. S’hi cremava llenya de gran poder calòric (roure, alzina…) i és imprescindible que fos completament seca. Així es podia arribar a molt altes temperatures.

Sant Julià de Vilatorta, poble de terrissers

La fabricació de terrissa constitueix, ja des del segle XVI, una de les activitats més característiques i importants del poble. Precisament per això era conegut popularment amb el nom de Sant Julià de les Olles. En aquesta època a Sant Julià de Vilatorta hi havia 32 obradors i 27 forns.

L’any 2008 va morir Joan Capdevila Boixassa, l’útim terrisser de Sant Julià de Vilatorta.

El dissabte 28 de maig passat, Sant Julià de Vilatorta va fer vibrar tothom amb el fang, la terrissa i la ceràmica com a protagonistes, coincidint amb el Dia Internacional de la Ceràmica.

Més d’un miler de persones visitaren la nova fira monogràfica de ceràmica que pren el relleu a l’anterior Fira del Tupí i que pretén innovar i tenir un format més participatiu i sensorial per apropar la ceràmica a tots els públics i posicionar-se dins del calendari firal de les fires d’artesania de Catalunya. I ho va fer en l’incomparable entorn del parc de les Set Fonts, on es concentraren totes les activitats.

Aquesta edició va ser dedicada a Josep Mestres, el mestre terrisser de Quart que va morir l’estiu passat, i que va ser recordat en l’acte de reposició de la nova majòlica de la Font de Sant Fèlix. Mestres va ser un gran amic d’en Joan Capdevila i un ferm puntal i col·laborador de la Fira del Tupí des del primer dia. També es va poder visitar una exposició d’algunes de les seves peces més emblemàtiques i un emotiu vídeo de la seva vida i del seu treball com a mestre terrisser.

La inauguració del Keramik va anar a càrrec de la a responsable de Projectes de Promoció d’Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Marina Calls, l’alcalde, Joan Carles Rodríguez, el regidor d’Esports i Esdeveniments, Marc Vilarrasa i la directora artística del Keramik, Núria Nofrarias. Després dels parlaments protocol·laris, la comitiva es va adreçar a l’estand de l’Escola d’Art de Vic per fer entrega dels diplomes als projectes que els alumnes de disseny havien presentat per fer un nou model d’estand amb materials totalment sostenibles adequat al nou format del Keramik. Carles Juncà va fer el seguiment dels projectes, dels quals va ser escollit guanyador el de Maria Farré.

El Mercat de la Ceràmica, situat a l’explanada de sobre la font de Sant Fèlix, va comptar amb 17 expositors de ceramistes vinguts d’arreu de Catalunya per exposar i vendre les seves peces artesanals. A l’edifici de l’Escoxador s’hi va instal·lar un mercat d’autoservei on ceramistes emergents exposaven i venien les seves peces de ceràmica.

L’Experimenta, focus d’atracció

Els tallers i les activitats relacionades amb el fang, tant per infants com per adults van tenir un gran èxit de participació es podia escollir entre fer transfers en ceràmica, ceràmica creativa amb motlles i joieria ceràmica amb microones. Per participar en aquests tallers s’havia de fer una reserva prèvia. Abans de començar-los ja s’havien esgotat totes les places. Els tallers on no calia reserva també es van omplir de quitxalla acompanyats de mares i pares per trepitjar fang, participar en els contes amb fang o fer un imant ceràmic. Tothom va marxar amb una peça feta amb les seves pròpies mans.

Durant la jornada Salvador Capdevila, fill de l’últim terrisser de Sant Julià de Vilatorta va fer una demostració d’elaboració de peces amb la tècnica del torn de peu.

El bon temps de tota la jornada va animar a la gent a gaudir gaudir del parc i menjar a la zona de food truck o a la zona de pícnic per esperar la tarda per aprendre a tornejar.

El Torneja’t, el colofó final

Una de les activitats que va atreure més l’atenció dels visitants va ser el Torneja’t, una classe magistral de ceràmica dirigida pel ceramista Jan Madrenas. Més d’un centenar d’inscrits van formar grups d’entre 4 i 6 persones, formada per familiars, amics o simplement coneguts que van tornejar plegats en 20 torns girant tots alhora. Madrenas dirigia la classe, acompanyat de ceramistes col·laboradors que anaven passant torn per torn per ajudar els llecs en el procés d’aprenentatge amb el torn elèctric. El Torneja’t va ser amenitzat pel popular artista musical i animador Lo Pau de Ponts, que es va acomiadar amb una cançó dedicada al nostre poble i a la fira “Visca el Keramik, visca els oficis i visca Sant Julià”.

Els ceramistes es van mostrar satisfets amb les vendes i animats per tornar l’any vinent al Keramik que també es celebrarà a finals de maig.

L’Ajuntament es mostra molt satisfet  per la bona acollida que han tingut totes les propostes de tallers i activitats i deixa la porta oberta a continuar modelant el programa del Keramik, millorar-lo i consolidar-lo en futures edicions.

Si vols veure imatges del Keramik22 clica aquí

Translate