Entradas

Abans de la mecanització, la terrissa s’havia de maurar a mà. En el taulell maurador, els terrissaires removien el fang amb premudes repetides per estovar-lo i barrejar-lo fins aconseguir la consistència necessària i donar-li forma cilíndrica per fer-ne els “pastons” per ser tornejats a la roda i convertir-los en tupins, olles, cassoles, càntirs, etc. Les caderneres, pinsans, passerells, verdums o gafarrons es caçaven amb creuera i vesc, una modalitat popular de caça menor amb parany. L’ocellaire untava amb vesc vímets, joncs, etc. disposats en forma de creu (d’aquí el nom de creueres), i les col·locava entre les branques d’un arbret (ram) perquè s’hi enganxessin els ocells que hi acudien en sentir la veu d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre. A molts obradors hi havia la presència d’aquests ocells engabiats que amb els seus cants amenitzaven el jornal dels terrissers. Terrissers i ocellaires, dues figures que ja formen part de la nostra història.

Contemplant com es feinejava als mauradors de qualsevol de les terrisseries del poble, més d’un cop s’havia demanat silenci per donar la paraula a l’ocell, que situat en lloc preferent, “ziuava” o “redoblava”. La seva companyia -una mena de fil musical d’avuiera un costum molt arrelat i fàcil d’aconseguir pels voltants de la nostra vila. Però, no fa gaire, amb la nova llei de criança d’ocells en captivitat s’ha tallat de soca-rel l’antiga tradició de caçar-ne, ja que la normativa assegura que “el vell sistema” tenia “un procediment no selectiu cap a les femelles”. Potser sí, però deixeu-me preguntar: com pot ser que la nova llei no s’adoni que qualsevol criador mantindrà engabiades una bona pila de femelles necessàries per a proveir-se regularment d’ous, si vol recomençar el cicle? Res tant inútil per als antics ocellaires com una femella, perquè “com que no tenen cant” no tenien utilitat, fent-se centenari el costum d’alliberar-les al moment. Sempre hi havia un cas, però normalment era una raresa. Ara bé, com que entre els fringíl·lids l’ocell més difícil d’assegurar-ne el sexe són les caderneres, és bastant fàcil equivocar-se i llavors només el cant (o senyals estranys) donen garantia que és, o no, un cadernell. Ho prova el cas d’un vilatà que n’havia caçat un d’eixerit que trastejava i brillava tant bé que va decidir aïllar-lo d’altres cants a “ca la iaia” en un lloc solitari i escaient. Amb l’ajuda de la dona l’ocell cada vegada tenia més bon lluc, fins que un dia, només arribar ja el posà en antecedents: -Josep, no anem pas bé, hi ha una cosa estranya al terra de la gàbia. I tan estranya: havia post un ou. No era cadernell… era cadernera. I com que no tenia utilitat, a l’instant… volava!

Autor: JoBoTo

La jornada va començar a la sala de plens amb la inauguració del mural ceràmic, va continuar amb l’homenatge als grups bombolla del confinament i va acabar amb l’espectacle Medusa de la companyia Artristras.

Tot va començar, a les 4 de la tarda, a la sala de plens de l’Ajuntament, on l’alcalde acompanyat d’Òscar Dalmau, que va conduir tot els actes, van presentar a la ceramista Sol Roca que amb la seva obra “Diàlegs” va guanyar el Concurs Memorial Joan Capdevila 2019 que decora la sala de plens de l’Ajuntament.

A les 5 de la tarda, al parc de les Set Fonts, ja hi havia col·locades les 20 bombolles, prèviament seleccionades, cadascuna amb un torn i preparades per experimentar amb el fang.

Aquest homentage a les bombolles del confinament, va ser dirigit pel ceramista Jan Madrenas, que va ensenyar com fer un bol de ceràmica. Totes les bombolles es van posar a treballar i l’Òscar Dalmau va anar passant per cada una d’elles per conèixer els protagonistes, d’on venien i com els anava la seva experiència de tornejar, alguns amb molt bons resultats, com es va poder comprovar un cop acabats els bols.

També vam comptar amb la presència d’en Vador Capdevila, fill de l’últim terrisser, en Joan Capdevila, que ens va fer una demostració amb un torn manual, una tècnica molt més complicada.

Però, malauradament la pluja ens va fer plegar abans d’hora, tot i així, els participants van gaudir de l’experiència, estaven molt contents i amb ganes de tornar-hi l’any que ve a la propera edició del Keramik, que esperem que ja es pugui fer de forma completa per oferir al públic, a més del mercat d’artesania una gran diversitat de tallers i d’experiències amb fang.

Després de la pluja, l’acte va finalitzar amb l’espetacle Medusa de la companyia Artristras, amb un centenar d’espectadors que van gaudir d’un espectacle colorista i ple de fantasia.
Per veure el vídeo de la jornada cliqueu aquí i per veure més fotografies aquí
Més informació aquí

El dissabte 29 de maig i en el marc de la presentació del keramik es va inaugurar el mural ceràmic dissenyat per la ceramista Sol Roca per la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Diàleg és l’obra guanyadora del Concurs de Ceràmica i Terrissa “Memorial a Joan Capdevila” 2019.

El premi ha estat dotat amb 10.000€ per l’execució del projecte i 1.500€ per l’idea.

Diàleg és una proposta de mural ceràmic construïda amb pasta ceràmica d’alta temperatura, gres i acolorida amb engalbes de tons terrosos, blaus i grisos buscant unes games de tons suaus i un acabat mat.

Està feta a mà amb torn i mitjançant la construcció de diferents formes que recorden els tupins. El treball de la modularitat ha estat la clau per buscar una composició equilibrada en la distribució de cada una de les peces, així com el treball del ple i el buit – en l’espai que no es veu i que és intangible.

Sol Roca és llicenciada en Belles Arts, Mestra d’educació especial i ha realitzat el CFGS de Ceràmica Artística a l’Escola d’Art de Vic

Autora i coordinadora del projecte Va d’Art, ha treballat com artista en diferents projectes en relació a l’art i temes socials com “cartes d’amor” i ”l’última ciutat”.

El mural, que ja està penjat a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta serà inaugurat properament quan les condicions de la pandèmia covid-19 ho permetin.

Translate