Entradas

El forn d’en Tomàs de plaça és un forn de llenya. El procés de cocció d’aquest tipus de forn exigeix una tècnica i coneixements recollits a base d’anys. Malgrat són complicats, també el resultats que s’obtenen són diferents, ja que el foc de llenya ha donat peces fascinants, plenes de vida.

És un forn de planta circular, amb dues cambres superposades, la de combustió i la de cocció, i amb volta superior en forma de cúpula. Aquest tipus de forns s’estenen per gairebé tota la península Ibèrica. Tot i que són popularment coneguts com a forns moruns o àrabs, estan documentats ja des d’època ibèrica i romana, i s’han continuat construint seguint els mateixos patrons fins a època contemporània. Tota l’estructura està feta amb totxo massís, lligat amb un morter d’argila i sorra.

La cambra inferior s’anomena forn de baix (o fogaina). S’hi accedeix per un curt corredor, que dóna a la boca del forn. D’aquí, baixant un graó, s’entra a la fogaina pròpiament dita, la cavitat de combustió. Aquí hi trobem l’olla excavada, i al seu voltant el pedrís, una bancada circular elevada gairebé un metre al voltant de la cavitat central.

La volta que separa el forn de baix de la cambra superior, el forn de dalt, és el garbell. Aquesta superfície està travessada per diversos espiralls, orificis que funcionen com a respiradors i per on circula la calor i el foc un cop s’encén el forn. La part superior del garbell s’anomena mujol; és la sola del forn, on s’hi apilaven les peces a coure. S’hi accedeix per la porta, disposada en un eix desplaçat uns 45º respecte el de la boca del forn de baix.

La cúpula que cobreix aquesta cambra està travessada també per espiralls, i tanca en un orifici central de sortida lliure, sense fumera, l’ulla.

Gràcies a la família Llagostera-Serra, aquest forn s’ha recuperat parcialment. Malauradament, ja que la part de baix (la fogaina encara està soterrada)

El Forn

El forn és un element imprescindible en els obradors de terrissa, ja que l’argila s’hi converteix en matèria permanent i útil. L’acte d’enfornar constitueix un aspecte important en la producció de terrissa o ceràmica. Amb la cuita es pot donar la peça per acabada.

De vegades les peces van al forn dues vegades: en la primera es cou la peça crua i seca. Aquesta cuita s’anomena d’escaldat o bescuitat. En la segona fornada es cou la peça recoberta amb l’esmalt. Algunes vegades, i per efectes de decoració amb vernissos especials, es fa una tercera cuita.

El temps de cocció d’un forn de llenya és un 50% més llarg que en altres forns més moderns. Es pot calcular que per un espai útil de 1 m3 ha de funcionar de 14 a 16 hores. No cal dir que exigeix que tot el temps es vetlli el foc, controlant-ne la pujada de temperatura. S’hi cremava llenya de gran poder calòric (roure, alzina…) i és imprescindible que fos completament seca. Així es podia arribar a molt altes temperatures.

Sant Julià de Vilatorta, poble de terrissers

La fabricació de terrissa constitueix, ja des del segle XVI, una de les activitats més característiques i importants del poble. Precisament per això era conegut popularment amb el nom de Sant Julià de les Olles. En aquesta època a Sant Julià de Vilatorta hi havia 32 obradors i 27 forns.

L’any 2008 va morir Joan Capdevila Boixassa, l’útim terrisser de Sant Julià de Vilatorta.

L’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta va organitzar el dissabte 29 de maig, al parc de les Set Fonts de la població, un homenatge a les “bombolles” catalanes, les unitats de convivència que tant protagonisme han pres durant el confinament.

La jornada lúdico-festiva va ser conduïda per Òscar Dalmau i va consistir en tres grans activitats: inauguració del mural ceràmic de la sala de plens de l’Ajuntament, el torn bombolla i l’espectacle d’Artristras.

L’acte va començar a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta on s’inaugurà el mural ceràmic “Diàleg” de la ceramista Sol Roca.

Després ens traslladarem al parc de les Set Fonts, on 20 bombolles seleccionades van tornejar una peça de ceràmica de manera simultània, en una activitat dirigida pel ceramista Jan Madrenas.

Finalment, la companyia Artistras va presentar “Medusa”, un espectacle de carrer amb música i dansa, on la manipulació d’objectes voluminosos i l’element sorpresa van captivar al públic submergint-lo en un somni marí.

Podeu veure un resum de la jornada al canal de Youtube de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.

 

Translate