El forn d’en Tomàs de plaça és un forn de llenya. El procés de cocció d’aquest tipus de forn exigeix una tècnica i coneixements recollits a base d’anys. Malgrat són complicats, també el resultats que s’obtenen són diferents, ja que el foc de llenya ha donat peces fascinants, plenes de vida.

És un forn de planta circular, amb dues cambres superposades, la de combustió i la de cocció, i amb volta superior en forma de cúpula. Aquest tipus de forns s’estenen per gairebé tota la península Ibèrica. Tot i que són popularment coneguts com a forns moruns o àrabs, estan documentats ja des d’època ibèrica i romana, i s’han continuat construint seguint els mateixos patrons fins a època contemporània. Tota l’estructura està feta amb totxo massís, lligat amb un morter d’argila i sorra.

La cambra inferior s’anomena forn de baix (o fogaina). S’hi accedeix per un curt corredor, que dóna a la boca del forn. D’aquí, baixant un graó, s’entra a la fogaina pròpiament dita, la cavitat de combustió. Aquí hi trobem l’olla excavada, i al seu voltant el pedrís, una bancada circular elevada gairebé un metre al voltant de la cavitat central.

La volta que separa el forn de baix de la cambra superior, el forn de dalt, és el garbell. Aquesta superfície està travessada per diversos espiralls, orificis que funcionen com a respiradors i per on circula la calor i el foc un cop s’encén el forn. La part superior del garbell s’anomena mujol; és la sola del forn, on s’hi apilaven les peces a coure. S’hi accedeix per la porta, disposada en un eix desplaçat uns 45º respecte el de la boca del forn de baix.

La cúpula que cobreix aquesta cambra està travessada també per espiralls, i tanca en un orifici central de sortida lliure, sense fumera, l’ulla.

Gràcies a la família Llagostera-Serra, aquest forn s’ha recuperat parcialment. Malauradament, ja que la part de baix (la fogaina encara està soterrada)

El Forn

El forn és un element imprescindible en els obradors de terrissa, ja que l’argila s’hi converteix en matèria permanent i útil. L’acte d’enfornar constitueix un aspecte important en la producció de terrissa o ceràmica. Amb la cuita es pot donar la peça per acabada.

De vegades les peces van al forn dues vegades: en la primera es cou la peça crua i seca. Aquesta cuita s’anomena d’escaldat o bescuitat. En la segona fornada es cou la peça recoberta amb l’esmalt. Algunes vegades, i per efectes de decoració amb vernissos especials, es fa una tercera cuita.

El temps de cocció d’un forn de llenya és un 50% més llarg que en altres forns més moderns. Es pot calcular que per un espai útil de 1 m3 ha de funcionar de 14 a 16 hores. No cal dir que exigeix que tot el temps es vetlli el foc, controlant-ne la pujada de temperatura. S’hi cremava llenya de gran poder calòric (roure, alzina…) i és imprescindible que fos completament seca. Així es podia arribar a molt altes temperatures.

Sant Julià de Vilatorta, poble de terrissers

La fabricació de terrissa constitueix, ja des del segle XVI, una de les activitats més característiques i importants del poble. Precisament per això era conegut popularment amb el nom de Sant Julià de les Olles. En aquesta època a Sant Julià de Vilatorta hi havia 32 obradors i 27 forns.

L’any 2008 va morir Joan Capdevila Boixassa, l’útim terrisser de Sant Julià de Vilatorta.

L’any 1986 Josep Constansó va restaurar la font de Sant Fèlix i a causa del mal estat de la majòlica amb la imatge del sant, l’Ajuntament en va encarregar una de nova. Temps després aquell nou mural de rajoles va ser destrossat, víctima de diversos actes vandàlics. Ara, coincidint amb la celebració del Keramik 2022, s’ha instal·lat un nou mural ceràmic. En un principi l’Ajuntament va encarregar la confecció d’aquesta nova majòlica a Josep Mestres, que malauradament no va poder realitzar perquè va morir sobtadament. Finalment, Joan Figueras, col·laborador del mestre terrisser de Quart, ha estat l’autor del conjunt ceràmic que representa la coneguda imatge de Sant Fèlix de Cantalice.

Al no disposar d’una fotografia prou clara i completa de l’antiga majòlica es va haver de fer una crida a la població (vegeu la revista Vilatorta núm. 87, corresponent a la Festa Major de 2020). La cerca va sorgir efecte i es va trobar una bona imatge a partir de la qual realitzar el mural ceràmic seguint les mateixes línies que l’original.

En l’obertura del Keramik, davant de les autoritats, Roser Godayol, tècnica de Turisme de l’Ajuntament, va dir unes paraules d’agraïment en nom de la família de Josep Mestres.

Desgraciadament aquesta nova majòlica també va ser víctima d’una bretolada el dia abans de la inauguració

Si voleu veure el vídeo de la inauguració cliqueu aquí

 

El dissabte 28 de maig passat, Sant Julià de Vilatorta va fer vibrar tothom amb el fang, la terrissa i la ceràmica com a protagonistes, coincidint amb el Dia Internacional de la Ceràmica.

Més d’un miler de persones visitaren la nova fira monogràfica de ceràmica que pren el relleu a l’anterior Fira del Tupí i que pretén innovar i tenir un format més participatiu i sensorial per apropar la ceràmica a tots els públics i posicionar-se dins del calendari firal de les fires d’artesania de Catalunya. I ho va fer en l’incomparable entorn del parc de les Set Fonts, on es concentraren totes les activitats.

Aquesta edició va ser dedicada a Josep Mestres, el mestre terrisser de Quart que va morir l’estiu passat, i que va ser recordat en l’acte de reposició de la nova majòlica de la Font de Sant Fèlix. Mestres va ser un gran amic d’en Joan Capdevila i un ferm puntal i col·laborador de la Fira del Tupí des del primer dia. També es va poder visitar una exposició d’algunes de les seves peces més emblemàtiques i un emotiu vídeo de la seva vida i del seu treball com a mestre terrisser.

La inauguració del Keramik va anar a càrrec de la a responsable de Projectes de Promoció d’Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Marina Calls, l’alcalde, Joan Carles Rodríguez, el regidor d’Esports i Esdeveniments, Marc Vilarrasa i la directora artística del Keramik, Núria Nofrarias. Després dels parlaments protocol·laris, la comitiva es va adreçar a l’estand de l’Escola d’Art de Vic per fer entrega dels diplomes als projectes que els alumnes de disseny havien presentat per fer un nou model d’estand amb materials totalment sostenibles adequat al nou format del Keramik. Carles Juncà va fer el seguiment dels projectes, dels quals va ser escollit guanyador el de Maria Farré.

El Mercat de la Ceràmica, situat a l’explanada de sobre la font de Sant Fèlix, va comptar amb 17 expositors de ceramistes vinguts d’arreu de Catalunya per exposar i vendre les seves peces artesanals. A l’edifici de l’Escoxador s’hi va instal·lar un mercat d’autoservei on ceramistes emergents exposaven i venien les seves peces de ceràmica.

L’Experimenta, focus d’atracció

Els tallers i les activitats relacionades amb el fang, tant per infants com per adults van tenir un gran èxit de participació es podia escollir entre fer transfers en ceràmica, ceràmica creativa amb motlles i joieria ceràmica amb microones. Per participar en aquests tallers s’havia de fer una reserva prèvia. Abans de començar-los ja s’havien esgotat totes les places. Els tallers on no calia reserva també es van omplir de quitxalla acompanyats de mares i pares per trepitjar fang, participar en els contes amb fang o fer un imant ceràmic. Tothom va marxar amb una peça feta amb les seves pròpies mans.

Durant la jornada Salvador Capdevila, fill de l’últim terrisser de Sant Julià de Vilatorta va fer una demostració d’elaboració de peces amb la tècnica del torn de peu.

El bon temps de tota la jornada va animar a la gent a gaudir gaudir del parc i menjar a la zona de food truck o a la zona de pícnic per esperar la tarda per aprendre a tornejar.

El Torneja’t, el colofó final

Una de les activitats que va atreure més l’atenció dels visitants va ser el Torneja’t, una classe magistral de ceràmica dirigida pel ceramista Jan Madrenas. Més d’un centenar d’inscrits van formar grups d’entre 4 i 6 persones, formada per familiars, amics o simplement coneguts que van tornejar plegats en 20 torns girant tots alhora. Madrenas dirigia la classe, acompanyat de ceramistes col·laboradors que anaven passant torn per torn per ajudar els llecs en el procés d’aprenentatge amb el torn elèctric. El Torneja’t va ser amenitzat pel popular artista musical i animador Lo Pau de Ponts, que es va acomiadar amb una cançó dedicada al nostre poble i a la fira “Visca el Keramik, visca els oficis i visca Sant Julià”.

Els ceramistes es van mostrar satisfets amb les vendes i animats per tornar l’any vinent al Keramik que també es celebrarà a finals de maig.

L’Ajuntament es mostra molt satisfet  per la bona acollida que han tingut totes les propostes de tallers i activitats i deixa la porta oberta a continuar modelant el programa del Keramik, millorar-lo i consolidar-lo en futures edicions.

Si vols veure imatges del Keramik22 clica aquí

Abans de la mecanització, la terrissa s’havia de maurar a mà. En el taulell maurador, els terrissaires removien el fang amb premudes repetides per estovar-lo i barrejar-lo fins aconseguir la consistència necessària i donar-li forma cilíndrica per fer-ne els “pastons” per ser tornejats a la roda i convertir-los en tupins, olles, cassoles, càntirs, etc. Les caderneres, pinsans, passerells, verdums o gafarrons es caçaven amb creuera i vesc, una modalitat popular de caça menor amb parany. L’ocellaire untava amb vesc vímets, joncs, etc. disposats en forma de creu (d’aquí el nom de creueres), i les col·locava entre les branques d’un arbret (ram) perquè s’hi enganxessin els ocells que hi acudien en sentir la veu d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre. A molts obradors hi havia la presència d’aquests ocells engabiats que amb els seus cants amenitzaven el jornal dels terrissers. Terrissers i ocellaires, dues figures que ja formen part de la nostra història.

Contemplant com es feinejava als mauradors de qualsevol de les terrisseries del poble, més d’un cop s’havia demanat silenci per donar la paraula a l’ocell, que situat en lloc preferent, “ziuava” o “redoblava”. La seva companyia -una mena de fil musical d’avuiera un costum molt arrelat i fàcil d’aconseguir pels voltants de la nostra vila. Però, no fa gaire, amb la nova llei de criança d’ocells en captivitat s’ha tallat de soca-rel l’antiga tradició de caçar-ne, ja que la normativa assegura que “el vell sistema” tenia “un procediment no selectiu cap a les femelles”. Potser sí, però deixeu-me preguntar: com pot ser que la nova llei no s’adoni que qualsevol criador mantindrà engabiades una bona pila de femelles necessàries per a proveir-se regularment d’ous, si vol recomençar el cicle? Res tant inútil per als antics ocellaires com una femella, perquè “com que no tenen cant” no tenien utilitat, fent-se centenari el costum d’alliberar-les al moment. Sempre hi havia un cas, però normalment era una raresa. Ara bé, com que entre els fringíl·lids l’ocell més difícil d’assegurar-ne el sexe són les caderneres, és bastant fàcil equivocar-se i llavors només el cant (o senyals estranys) donen garantia que és, o no, un cadernell. Ho prova el cas d’un vilatà que n’havia caçat un d’eixerit que trastejava i brillava tant bé que va decidir aïllar-lo d’altres cants a “ca la iaia” en un lloc solitari i escaient. Amb l’ajuda de la dona l’ocell cada vegada tenia més bon lluc, fins que un dia, només arribar ja el posà en antecedents: -Josep, no anem pas bé, hi ha una cosa estranya al terra de la gàbia. I tan estranya: havia post un ou. No era cadernell… era cadernera. I com que no tenia utilitat, a l’instant… volava!

Autor: JoBoTo

La jornada va començar a la sala de plens amb la inauguració del mural ceràmic, va continuar amb l’homenatge als grups bombolla del confinament i va acabar amb l’espectacle Medusa de la companyia Artristras.

Tot va començar, a les 4 de la tarda, a la sala de plens de l’Ajuntament, on l’alcalde acompanyat d’Òscar Dalmau, que va conduir tot els actes, van presentar a la ceramista Sol Roca que amb la seva obra “Diàlegs” va guanyar el Concurs Memorial Joan Capdevila 2019 que decora la sala de plens de l’Ajuntament.

A les 5 de la tarda, al parc de les Set Fonts, ja hi havia col·locades les 20 bombolles, prèviament seleccionades, cadascuna amb un torn i preparades per experimentar amb el fang.

Aquest homentage a les bombolles del confinament, va ser dirigit pel ceramista Jan Madrenas, que va ensenyar com fer un bol de ceràmica. Totes les bombolles es van posar a treballar i l’Òscar Dalmau va anar passant per cada una d’elles per conèixer els protagonistes, d’on venien i com els anava la seva experiència de tornejar, alguns amb molt bons resultats, com es va poder comprovar un cop acabats els bols.

També vam comptar amb la presència d’en Vador Capdevila, fill de l’últim terrisser, en Joan Capdevila, que ens va fer una demostració amb un torn manual, una tècnica molt més complicada.

Però, malauradament la pluja ens va fer plegar abans d’hora, tot i així, els participants van gaudir de l’experiència, estaven molt contents i amb ganes de tornar-hi l’any que ve a la propera edició del Keramik, que esperem que ja es pugui fer de forma completa per oferir al públic, a més del mercat d’artesania una gran diversitat de tallers i d’experiències amb fang.

Després de la pluja, l’acte va finalitzar amb l’espetacle Medusa de la companyia Artristras, amb un centenar d’espectadors que van gaudir d’un espectacle colorista i ple de fantasia.
Per veure el vídeo de la jornada cliqueu aquí i per veure més fotografies aquí
Més informació aquí

L’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta va organitzar el dissabte 29 de maig, al parc de les Set Fonts de la població, un homenatge a les “bombolles” catalanes, les unitats de convivència que tant protagonisme han pres durant el confinament.

La jornada lúdico-festiva va ser conduïda per Òscar Dalmau i va consistir en tres grans activitats: inauguració del mural ceràmic de la sala de plens de l’Ajuntament, el torn bombolla i l’espectacle d’Artristras.

L’acte va començar a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta on s’inaugurà el mural ceràmic “Diàleg” de la ceramista Sol Roca.

Després ens traslladarem al parc de les Set Fonts, on 20 bombolles seleccionades van tornejar una peça de ceràmica de manera simultània, en una activitat dirigida pel ceramista Jan Madrenas.

Finalment, la companyia Artistras va presentar “Medusa”, un espectacle de carrer amb música i dansa, on la manipulació d’objectes voluminosos i l’element sorpresa van captivar al públic submergint-lo en un somni marí.

Podeu veure un resum de la jornada al canal de Youtube de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.

 

El dissabte 29 de maig i en el marc de la presentació del keramik es va inaugurar el mural ceràmic dissenyat per la ceramista Sol Roca per la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Diàleg és l’obra guanyadora del Concurs de Ceràmica i Terrissa “Memorial a Joan Capdevila” 2019.

El premi ha estat dotat amb 10.000€ per l’execució del projecte i 1.500€ per l’idea.

Diàleg és una proposta de mural ceràmic construïda amb pasta ceràmica d’alta temperatura, gres i acolorida amb engalbes de tons terrosos, blaus i grisos buscant unes games de tons suaus i un acabat mat.

Està feta a mà amb torn i mitjançant la construcció de diferents formes que recorden els tupins. El treball de la modularitat ha estat la clau per buscar una composició equilibrada en la distribució de cada una de les peces, així com el treball del ple i el buit – en l’espai que no es veu i que és intangible.

Sol Roca és llicenciada en Belles Arts, Mestra d’educació especial i ha realitzat el CFGS de Ceràmica Artística a l’Escola d’Art de Vic

Autora i coordinadora del projecte Va d’Art, ha treballat com artista en diferents projectes en relació a l’art i temes socials com “cartes d’amor” i ”l’última ciutat”.

El mural, que ja està penjat a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta serà inaugurat properament quan les condicions de la pandèmia covid-19 ho permetin.

La Fira del Tupí arriba a la 12ª edició convertida en KERAMIK, una festa d’experiències amb fang, un taller obert per conèixer les tècniques, disseny i art de la mà de ceramistes i terrissers emergents i professionals per crear les teves peces fetes amb les pròpies mans, creativitat i enginy.

Ceramistes emergents, artesans professionals i marques independents seran presents a KERAMIK en el  mercat de la ceràmica i el mercat de l’escorxador on mostraran i vendran productes funcionals i de disseny fets de forma artesanal i amb produccions locals a petita escala.

La fira comptarà amb el trepitja fang on per un dia el parc de les Set Fonts es transformarà en un espai on els visitants crearan una obra de ceràmica col·lectiva a través de la performance.

També comptarà amb un espai gastronòmic i una zona de pícnic amb músics emergents i exposicions en un entorn immillorable i recentment reformat, el parc de les Set Fonts, per gaudir de tota la festa de la Ceràmica!

També ens podeu seguir al facebook: https://www.facebook.com/FiraTupi i a  l’instagram @firadeltupi

Us esperem amb moltes ganes d’encetar aquest nou esdeveniment el proper 29 maig al KERAMIK 2021.

Veniu a gaudir de la festa familiar i de la ceràmica!


El maig de 2018 coincidint amb la desena edició de la Fira del Tupí, es va confeccionar una peça commemorativa dels 10 anys de la Fira del Tupí.

Tots els visitants van poder realitzar una rajola commemorativa feta amb fang i decorada al seu gust que varen col·locar en un mural gegant que estava situat a la plaça de l’Ajuntament. També hi van poder deixar la seva petjada.

Amb aquest mural es va construir el logotip de la fira del tupí. Un cop cuites les peces es va exposar provisionalment a la plaça de l’Ajuntament i davant del centre d’informació turística

agonists; some may act both centrally and peripherally,case of erectile dysfunction, problems may be lifelong or sildenafil citrate.

. Aquest estiu s’ha col·locat definitivament al balcó del primer pis de ca l’Anglada, a la plaça Major, 7. Us convidem a visitar-lo

Translate